La fada

Gina s'ha despertat enfadada. "Avui estic enfadada, que ve de "fada". Avui sóc una fada". I es tanca a l'habitació perquè no pot veure ningú, avui, la fada.

A Gina no li agraden les escales mecàniques, ni els guarniments de nadal penjats un o dos mesos abans de les dates, ni la gent vulgar que parla pels descosits de coses que no interessen a ningú, ni que li diguin Georgina o li escriguin el nom amb jota. A Gina no li agrada dormir de nit i viure de dia, perquè ella, avui, és una fada de nit, i les fades de nit s'enfaden si veuen la llum del sol. Les fades de nit són sordes, només escolten el silenci, perquè a la nit tot és sord. Per això, quan Gina està enfadada, si li preguntes alguna cosa te'n respondrà una altra, la que a ella li vingui més de gust. "Per què fas tan mala cara avui, Gina" "Sí, a mi també em sembla que avui fa un dia perfecte per fer un pastís de maduixes", i se n'anirà a la cuina, sola, i començarà a remenar armaris i claixos fins que trobi tot el que necessiti per fer un pastís de maduixes. I si no ho troba tot, "...sembla que avui potser no era el dia més indicat per fer pastís de maduixes", i se'n tornarà a l'habitació.

Quan Gina és a l'habitació tanca els finestrons antics amb les quatre baldes i si algú intenta fer com la llum que s'escola entre les escletxes dels finestrons, "Gina, ets dins?" "No, ja he dit que avui no era el dia més indicat per fer un pastís de maduixes", i no treurà pas el llit que barra el pas a qualsevol persona que intenta entrar al gueto. Més aviat hi apilarà alguna cosa al damunt, un munt de llibretes plenes de paraules que fracassen en l'intent d'organitzar-se i formar frases amb sentit. I s'ajupirà al davant del llit empenyent-lo contra la porta, més enfadada que mai perquè un filet de llum l'enlluerna des d'algun lloc que no pot veure. I quan ja no pugui estar més enfadada, començarà a tremolar i es taparà les orelles perquè vol ser com una fada de la nit i ser ben sorda, però no fa més que sentir crits darrere la porta, crits desesperats d'algú que la demana i la necessita. Però ella tanca els ulls ben fort, es tapa les orelles i, sense deixar de tremolar al seu gueto, s'adormirà poc a poc.