Gina no sap esperar

Gina és una tempesta. Remolins, vents, llampecs, trons i aigua, sí, molta molta aigua que cau sobre mullat.

Gina viu a un poble molt petit, tan petit que quasi no és poble. Viu a un antic molí paperer que era del besavi del seu pare. Tan sols utilitzen el que havia estat la vivenda dels amos de la fàbrica. La resta està a punt de caure. Ara, d'aquell molí paperer tan sols en queden les parets i quatre màquines antigues, inservibles, que restaran allà fins que el terra ja no les agunati més i ho esfondrin tot. I de tota la fortuna de la família tan sols en queda el record, guardat en algun racó oblidat, tancat amb pany i clau.

Gina no sap on és el seu pare. Sempre diu "El meu pare és al País del Nord, al país del fred i del gel i del vent que s'ho enduu tot". Alguna vegada l'ha pogut intuir darrere una paret de gel. Podria esperar que es desfés, però Gina no sap esperar. Comença a donar cops per trencar aquesta barrera que els separa, però quan ho aconsegueix, a l'altra banda ja no hi ha ningú. Gina no sap esperar.

Gina és com les onades del mar, que de vegades et porten i de vegades se t'emporten.