sábado, 29 de noviembre de 2008

El refugi

Gina avui està cansada, de vegades li passa. Està cansada de fer les mateixes coses de sempre i per això ho engega tot avall, tiba la cadena i espera no tornar a veure-ho mai més. Quan avui Gina s'ha despertat, ha vist que no seria un bon dia perquè no sabia com organitzar-lo, tenia totes les activitats que havia de fer desordenades dins el cap, i no hi havia manera d'ordenar-les, no li feien cas. Quan ha vist els primers rastres de vida intel·ligent (a la cuina, en forma de mare) ha vist que no sbaia com comportar-se enfront la situació. S'ha espantat. Li havia de parlar? Dir-li bon dia? Fer-li un petó? Què havia de fer? Qui representa que li ha de dir què fer quan es desperta i veu la seva mare a la cuina? Gina s'ha bloquejat i quan la mare li ha preguntat si havia dormit bé, no ha sabut relacionar aquell seguit de sons i sorolls. Ha entès com es deu sentir un nen petit que acaba de néixer i (la que sembla) sa mare li diu que és la cosa més bonica i petita del món, amb unes llàgrimes que ni ells mateixa sap si són de dolor o felicitat.

Gina avui no ha anat a la coral, ni s'ha comprat cap bossa de sugus a la parada de llaminadures de la plaça que hi ha davant l'Ateneu, ni s'ha aturat davant l'aparador d'aquella pastisseria on fan els croisants més bons de la ciutat... Avui Gina, quan s'ha despertat ha agafat el primer tren que ha passat per l'estació i se n'ha anat allà on la portés. Durnat el trejacte ha tornat a intentar posar en ordre tot el que faria aquell dia. L'únic que n'ha tret és un fort mal de cap i la conclosió que baixaria a Plaça Catalunya per anar a l'escola de la seva mare, que avui fan la fira de Nadal. Quan Gina hi ha arribat la gent ha començat a preguntar el de sempre "Ai, tu ets la filla de la Roser i el Lluís oi?", "Tu ets la germana gran de l'Emma oi?", "Tu ets la germana del David oi? La que fa aquelles galetes tan bones i sap imitar l'accent argentí, oi?"... Els seus germans sempre parlen d'ella als seus amics, pel que sembla, orgullosos. Gina se'ls estima molt, però avui ja no pot aguantar més aquest excés d'atenció, per això agafa les coses discretament i, aprofitant que sa mare no li para atenció perquè està massa pendent de tot, li deixa un missatge a la seva germana "Emma, díga-li a la mama que me n'he anat a Barcelona, a casa del Guim, que m'hi quedo a dormir, que ja la trucaré demà, que l'estimo molt", "Ja te'n vas? Perquè no et... Ai espera't... Estel·la!!! Vine que t'he de dir una cosa! Estel·la!!! Leah! Diga-li a l'Estel·la que vingui plis!!!...." "Recorda dir-li-ho a la mare eh? Emma!..." La multitud ja l'ha engolit. Només espera que sa mare no es preocupi massa. Però ara necessita tranquil·litat, per això se'n va a la biblioteca de Lesseps, desconnecta el mòbil i es concentra en el seu nou llibre "After Dark", d'un autor japonès del qui ja ha llegit alguna altra cosa.

Gina llegeix molt molt a poc a poc, li costa concentrar-se totalment en la lectura perquè el soroll extern tapa les paraules que sent dins el cap, se li barregen totes, internes i externes, com si fós un mercat. Però si es posa música per tapar el soroll, acaba estant més pendent de les notes i la lletra que del llibre. Hi hauria d'haver alguna manera de poder escoltar el silenci, com qui escolta els Rolling Stones o el Van Morrisson, poder posar la pista 5 i que no se sentís res més que el silenci. Gina és incapaç de fer com alguna gent que llegeix "en diagonal", ella necessita entendre el significat de cada paraula i a la vegada el significat a la frase en conjunt, però a la vegada ha d'intentar desxifrar totes les metàfores que hi pugui haver, encara que no n'hi hagi. Gina ho ha d'entendre tot, individualment i en conjunt, i això és molt difícil i molt complex. Gina sovint es desespera, perquè veu que llegeix i llegeix i no avança i triga setmanes i mesos en llegir-se un únic llibre, per això la majoria no els arriba a acabar. Però avui, exatrordinàriament, ha aconseguit empassar-se més de mig llibre en tan sols unes hores.

Gina, però, no està contenta, ni trista, no està res. Té por d'enfadar-se un altre cop, per això busca refugi en la gent. Gina no sap estar sola, per això tampoc sap estar entre multituds. Gina tan sols està bé si hi ha algú al seu costat que, quan s'enfada, pugui ajudar-la a fer fugir la fada. Per això avui anirà a casa del seu germà gran, perquè té por de quedar-se sola a casa i enfadar-se un altre cop, i ella sap que si torna a passar, es farà mal, es tornarà a fer molt mal, perquè quasi estem a principis de mes.

1 comentario:

  1. Quina meravella! quina meravella d'escrit... res que passava per aquí... felicitats

    ResponderEliminar

No són contes, no és una novel·la, no sé ben bé què és, ni qui és Gina, però de nit m'explica coses i jo te les explico a tu.