Mètode científic

Gina no està sola, però. Li agradria creure que té amics. La majoria són més grans que ella, perquè a Gina li costa entendre els nois i noies de la seva pròpia edat, simplement no els entén. Està més tranquil·la amb gent que li pot aportar alguna cosa més que converses sobre actors que estan boníssims o borratxeres de cap de setmana. Així doncs, la hipòtesi diu que té amics, ara toca fer tot un seguit de comprovacions per verificar-ne l'autenticitat, i si no hi ha res que contradigui la hipòtesi es convertirà en llei.

Gina té un problema, i és que no sap ben bé què és un amic, així doncs, el primer pas serà buscar la definició més adient per descriure què és un 'amic'. Gina, de petita, deia que tenia molts amics. No és que ara els hagi perdut, sinó que dubta d'haver-los tingut en algun moment; no pots perdre una cosa que no tens. Així doncs, què (qui) és un 'amic'? Un amic..., un amic..., algú amb qui pots parlar de qualsevol cosa? Algú amb qui confies? Algú que de tant en tant et diu que t'estima? Si és això últim li sembla que hi ha poca gent que tingui amics. Potser un amic només és algú amb qui estàs bé i amb qui no has de fingir ser algú altre. Però Gina no està contenta amb aquesta reposta. Per això busca més: ara vol saber com reconèixer un 'amic de debò', perquè aquests ja són més difícils de trobar, com una espècie en extinció.

Gina està confusa, no sap on trobar el que busca, de fet, no sap ni on buscar el que vol trobar. De vegades, quan està molt cansada, fins i tot s'oblida i es pregunta qui o què és el que busca.

Gina creu que els 'amics de debò' potser els trobarà al mar. Sí, creu que se'ls va endur la fada del mar, aquella tarda de fa onze anys, a la platja, quan la va saludar amb un somriure, a través del seu pare. Gina no pateix, sap que els 'amics de debò' estaran bé dins el mar, amb els poemes i les cançons i les paraules boniques de la fada. però Gina no ho vol deixar aquí, ara ja sap on són, sap que estan bé, però ara els necessita, i per això els anirà a buscar.