Gina té la casa de somnis en construcció. Cada setmana, quan tothom dorm i res no es mou, ella agafa les coses i se'n va a la platja a buscar la lluna per pujar al cel, amb el seu rellotge del color del sol i la seva motxilla aparentment buida (però ella sap que dins hi ha els somnis que ha guardat durant tota la setmana).
Però aquesta setmana Gina ha esperat i esperat a la platja tota la nit i no l'ha vist aparèixer. Ni tan sols ha tret el cap, no n'ha vist ni un retall. Gina ha tingut moltes hores per pensar aquesta nit i ha tingut por que la seva casa s'hagi esvaït com la lluna. Si és així haurà de començar-ne una de nova i no sap si en té ganes. Potser el que haurà de fer és començar alguna cosa nova, perquè a Gina, les coses que es repeteixen, la maregen. Com el nom "Georgina", que la mareja perquè repeteix la lletra G.
Potser la lluna no ha aparegut aquesta nit per dir-li a Gina que es busqui una nova terra per explorar, potser més propera als seus pares i amics i germans. Potser així podrà compartir tot allò que descobreixi. Avui GIna ha entès perquè quan la lluna desapareix del cel es diu lluna nova, "Clar, ella també s'ha de renovar, perquè si sempre fós la mateixa es marejaria i ens marejaria..."
Gina s'ha de renovar. Ha decidit que ara explorarà aquell univers tan llunyà anomenat família. A veure què hi troba...
