L'estació

Gina avui ha anat a la platja. Feia un dia estrany, ennuvolat a una banda i assolellat a l'altra. Gina s'ha acostat a la vora de l'aigua i ha notat una certa indiferència, com si la sensació de recollir tota la vida del mar amb el palmell de la mà hagués desaparegut. Com si tan sols hagués estat com aquella espuma que queda sobre la sorra, com de cervesa, que quan la toques es desfà.

Gina ha recodat que s'havia de renovar. "Sempre que vaig a la platja m'acosto a l'aigua i em mullo els peus i intento endevinar on s'acaba l'aigua, potser ja és hora de probar coses noves...". Gina s'enfila a una torre de vigilància (que a l'hivern fan trist perquè ningú les ocupa), i s'ho mira tot des d'un altre punt de vista. "Ara tot sembla diferent. És el mateix però mirat des de més amunt."

Allà dalt hi feia vent, molt vent, un vent fred que ho removia tot, tot allò que és fràgil, fràgil com Gina, Gina i el mar. Ha sigut llaors quan ha notat una gota a la galta, i després una altra i una altra i una altra... "Per què plora avui el cel? Si fa sol! Si amb prou feienes puc aixecar la vista de tan enlluernador que es veu! Si em deixa cega!" Tan cega l'havia deixat el sol que no havia vist els núvols negres i liles (com pintats amb aquarel·la) que hi havia a l'altra banda, i no s'havia adonat que mica en mica s'havien anat acostant, silenciosos. El vent havia anat arrossegant les gotes de pluja, com volent cridar l'atenció de Gina, que es negava a mirar els núvols negres "Aquí Gina, aquí, mira cap aquí... No tot és sol i llum, hi ha algú que plora i vol que l'escoltis, però si et tapes les orelles no podràs sentir-lo mai..." Al final Gina va sentir el xiulet del vent i va pensar que no podia ser que en un dia tan assolellat hi hagués algú que plorés.

Per això va agafar un tren en direcció contra-el-vent, es va acomodar en un seient d'aquell vagó vell i buit i va esperar, tot mirant per la finestra, que el cor li digués "Aquí Gina, has de baixar en aquesta estació". I al cap de tres parades, el cor li va dir "Aquí, Gina, has de baixar en aquesta estació". I Gina va baixar, però no sabia on era i enlloc hi havia cartell, i quan es va girar, la via ja no hi era.