sábado, 6 de diciembre de 2008

La planta

Gina estima molt. En realitat no sap ben bé què vol dir això d'estimar, perquè, de fet, hi ha moltes maneres d'estimar. Segons Gina, l'amor és com una planta que creix dins la seva panxa, i de vegades, quan es desperta, nota com li creix a poc a poc, i per això li fa mal la panxa, i aquell dia no té ganes de menjar, com si estigués enamorada. De fet, Gina està enamorada, molt molt enamorada, ho nota, però no sap de qui. Cada dia s'enamora d'algú diferent, algú molt especial, algú que sabrà reconèixer quan el vegi, no abans.

Gina avui està molt enamorada i té la sensació que sap de qui. Va a veure una bona amiga seva --'amiga' segons la definició que va trobar--, d'uns 15 anys més gran que ella. L'abraça. Sí, avui estava enamorada d'ella, perquè quan l'abraça sent com una escalfor a la panxa, com si la planta creixés un pam de cop, i no vol separar-se d'aquella amiga, que avui ha descobert que és una 'amiga de debò'. "No són tots al mar", pensa Gina. Gina té ganes de plorar i no sap per què. Potser és perquè, de tant en tant, cal regar una mica la planta.

A Gina li agrada molt abraçar. Creu que és la millor manera de dir a algú que l'estima, millor que un petó als llavis i tot. Però no s'atreveix a abraçar a tothom, primer ho ha de demanar. De vegades té tanta por com ganes d'abraçar i llavors es posa nerviosa i no sap què fer, i al final se'n va, sense abraçada. Llavors la planta, dins la seva panxa, també es posa trista, es merceix, i llavors li fa mal la panxa, altre cop, però és un mal diferent, com si li volguéssin arrencar alguna cosa --l'amor, potser--. I llavors Gina plora, perquè no vol que li arrenquin l'amor, perquè sap que si li arrenquen l'haurà de tornar a plantar, i això li costarà molt temps i potser no aguantarà fins que torni a créixer la planta. Gina té por que quan li arrenquin l'amor també li arrenquin l'ànima.

2 comentarios:

  1. que dolç és viure amb capacitat d'estimar i d'abraçar

    ResponderEliminar
  2. Deu minuts llegint-te i ja m'has m'has amarat i, en l'abraçada humida, m'has plantat una llavor. Quin poder!
    Una abraçada, Gi. Una de veritat.
    Marta.

    ResponderEliminar

No són contes, no és una novel·la, no sé ben bé què és, ni qui és Gina, però de nit m'explica coses i jo te les explico a tu.