Gina avui no vol tornar a casa. Ha plegat més d'hora del compte i, després de classe, se'n va a l'estació i agafa el primer tren que passa. Avui Gina se'n va, ja decidirà a on, durant el trajecte.
Vol anar a buscar tot allò que va perdre un dia, els amics de debò, les seves ganes de viure, potser també el seu pare. Tornarà? No ho sap ni ella, ja ho decidirà quan sigui el moment.
Avui Gina té mal de panxa, però no se sent enamorada. Potser és que avui li està creixent alguna altra cosa.
Vol plorar. Vol dormir. Vol morir. Sovint hi pensa amb la mort. Més que amb la mort, amb el suïcidi. Moltes vegades ha pensat en tallar-se les venes i deixar reposar el cap sobre un feix de cartes de comiat, per tots aquells de qui s'ha sentit enamorada alguna vegada. Ha pensat en tirar-se de la teulada de casa seva, però la idea de quedar aixafada com un pastisset de melmelada no l'atreu gaire. Ha pensat en prendre's un bon grapat de pastilles i adormir-se en un racó, fins que algú trobi les restes del que podria haver estat una persona feliç. Però Gina només hi ha pensat, de fet, ni això, només ho ha imaginat, li ha passat pel cap, però mai ha pensat en fer-ho de debò, perquè sap que a l'últim moment, tots tenim por de morir. Ella sovint diu que no, "Que jo no tinc por de la mort, que potser la mort és la meva millor amiga, que potser és a qui vaig a buscar avui, a la platja", però tan sols són mentides que es diu a ella mateixa, per creure's de debò que no està bé.
Gina baixa del tren i es troba amb el mar davant dels nassos. "El mar avui està enfadat", pensa Gina, "sembla que no vulgui que m'hi acosti..."
No hay comentarios:
Publicar un comentario