domingo, 1 de febrero de 2009

Astronauta de somnis


Gina avui ha estat fullejant un llibre antic del seu pare, de cosmologia. Forats negres, colisions de galàxies, pols estelar... Allà hi havia fins l'últim detall de tot el que passa més enllà dels nostres ulls. Però el que ella buscava era molt concret: la lluna.

Ahir la seva mare la va veure força despistada o potser preocupada o simplement absent. Li va dir "Gina, avui estàs a la lluna!". I Gina es va passar tota la tarda pensant què passaria si marxés a la lluna, si fos una exploradora de l'espai.

Em faria una casa a la lluna i tindria forma de núvol i estaria feta de somnis. I només hi podria viure jo i l'única manera d'anar-hi seria a la nit, quan la lluna cau dins el mar i t'hi pots enfilar. I podria viatjar tota la nit per l'espai i visitar Saturn i fins i tot Neptú, i quan me'n cansés aniria més lluny, a veure els grans estels, més savis que qualsevol altra criatura existent, més que les pedres de l'Atlàntida i més que les tortugues africanes. Sí, els aniria a veure perquè així podria recollir-ne els somnis i fer la meva casa més gran. I quan ja hagués vist tots els estels possibles i hagués recollit tots els somnis existents, em ficaria dins un forat negre per saber què se sent quan implotes, perquè ja sé què se sent quan explotes... i... i... I quan la mare em digués que baixés de la lluna li faria cas i li demanaria a la lluna que em tornés a la Terra, al meu país, a casa meva i, poc a poc (no pas de cop), a l'habitació. I tan sols haurien pasat dos segons, perquè tindria el rellotge del pare, que té el poder de fer-te viatjar més ràpid que la llum (el perquè és un secret que no es pot dir, perquè si es digués ja no seria un secret i tothom voldria anar a buscar els somnis dels estels i jo em quedaria sense).

I quan Gina ha tancat el llibre de cosmologia, ha anat a buscar el rellotge vell del seu pare i se l'ha penjat al coll amb una cadena del color del sol. I avui a la nit, Gina anirà a la platja, agafarà una barca i esperarà que caigui la lluna per poder-s'hi enfilar i començar a fer-se la seva casa de somnis d'estels.

3 comentarios:

  1. sorry, I no speak espaniol! You speak english?
    contact me witch e.mail thank's!? :-)
    thanks for your visit!

    ResponderEliminar
  2. Una casa de somnis... carai! És una casa una mica inestable, no? Almenys els meus somnis ho són. I... què passa quan deixes de perseguir un somni? Et quedes sense bany a la casa de la lluna? Potser és més fàcil perseguir aquest somni... Un petó Gisela

    ResponderEliminar
  3. Gina té molts somnis, cada nit un de nou, potser no els persegueix, perquè n'hi ha d'impossibles i d'aterradors, però sempre en té. I la seva caseta és petita i humil, com els seus somnis, que no són pas gaire gegants.

    Un petó a tu també Patrícia, que fa molt temps que no et veig!

    ResponderEliminar

No són contes, no és una novel·la, no sé ben bé què és, ni qui és Gina, però de nit m'explica coses i jo te les explico a tu.