Gina i el mar

Una imatge val més que mil paraules

2010-08-03T17:30:00.000-07:00

[Imatge extreta del conte Una noche estrellada, del japonès Jimmy Liao]

Renéixer

2010-07-03T09:11:00.000-07:00

Plou, Gina escriu en un paper totes les coses que ja no vol ser. Surt a fora el pati. Ha tocat fons, i quan toques fons només pots rendir-te o intentar tornar a pujar. Ja no sent res, no s'emociona, ha perdut alguna cosa i no sap massa com, ni quan, ni tan sols sap què. Però poc a poc s'ha adonat que troba a faltar alguna cosa.

Gina ha decidit que abans de rendir-se, de fer mal a tots els que l'estimen, intentarà tornar a pujar.

Sota la pluja, al mig del pati, sent com la pluja s'enduu tot allò que ha escrit en aquell tros de paper. Vol començar de nou, com si res abans hagués conegut, o après, o descobert. Ho ha de refer tot de nou. Com un nen petit, com un extraterrestre, o potser tan sols com un amnèsic. Vol tornar a sentir l'emoció d'estar viva, de sentir que tot al seu voltant és el millor que li pot haver passat mai, a acceptar aquells element que desencaixen a la seva vida, a sentir que hi ha alguna cosa, per petita que sigui, que li digui cada matí, a cau d'orella, "Desperta, encara no saps què t'espera avui. Vols morir abans de saber-ho?".

Però quan la pluja s'ha endut l'última gota de tinta d'aquell paper, Gina només sent una buidor que no sap com omplir. Potser no ha estat bona idea. Potser s'ha deixat endur per l'odi, per la ràbia. Ha perdut tot el que era seu, el que la definia, ara no és res, tan sols un tros de carn sobre la Terra que no sap on anar ni què fer.

Com arreglar-ho això? No hi ha marxa enrere i Gina està un xic espantada. Té por. Però ja és alguna cosa, perquè plora, com un nen petit quan surt del ventre de la mare. Torna a sentir, torna a inflar la seva ànima amb emocions, com un nadó infla els pulmons per desplegar-los després de tan temps d'estar arrugats.

Un rosa

2009-10-19T09:27:00.000-07:00

Per què serà que alguna gent només recorda els errors i oblida tot allò que ha fet bé, aquelles heroïcitats que han marcat algú, aquella ajuda que han prestat tan desinteressadament?

Arribarà un dia que aprenguem a perdonar-nos? Arribarà el dia en què realment aprendrem a estimar-nos i a demostrar-nos-ho? Sí, cada dia ens hauríem de mirar al mirall i dir-nos "T'estimo per estar sempre al meu costat, per ser qui ets i per intentar, cada dia, fer les coses bé".

Suposo que un món on tothom fós feliç i estés bé amb si mateix (i per tant amb els altres) és més que una utopia, potser seria desastrosament infernal, potser tan sols és el que ens agrada imaginar quan estem desesperats i busquem algun suport, alguna idea per la qual lluitar.

Un món sense dolor no seria bo. Necessitem el dolor per formar-nos, per créixer, per ser persones i per comprendre als altres.

20 de juny del 2009

Gina avui ha perdut el seu millor i potser l'únic amic. L'única persona que encaixava perfectament en la definició que ells creia més correcta de la paraula en si. Un AMIC, algú amb qui hi confies cegament, amb qui no calen preguntes perquè ja saps què et respondrà, algú a qui pots fallar i que et pot fallar algun cop, perquè saps que tothom s'equivoca, perquè creus en el perdó. Un AMIC, aquell que apareix quan el necessites, que desapareix quan vols estar sol, que sap què dir i què no dir, que sap callar, aquell que t'alegra el dia quan el veus. Aquell amb qui penses quan estàs trist, aquell que només vols abraçar.

No és just. Ara que havia trobat la persona ideal, que la podia tocar amb les mans, que havia deixat de ser una imatge borrosa dins el seu cap emboirat, ara s'ha esfumat, ha desaparegut, li ha fallat un últim cop. I ara com representa que ha de reaccionar? Ha de plorar? S'ha d'enfadar? [no si us plau, ja n'he tingut prou de fades malcardes...] Ha de callar per sempre més i no tornar a parlar amb ningú que no sigui un amic de debò? I si no en troba un altre, segellarà els seus llavis i es limitarà a esperar la mort física [l'esperit se'm va morir quan ell va decidir llevar-se la vida].

Per més que llegeixi aquelles paraules de consol que un dia va escriure per algú sense nom, no hi troba sentit i voldria estripar-les, cremar-les, les sent hipòcrites "Si les vaig escriure jo perquè ara no me les crec?".

Quan mor algú neix una rosa en algun jardí del món. Si ha mort algú com ell només pot haver crescut una única rosa, una rosa excepcional, com ell, amb la olor més dolça i fina que mai ningú hagi pogut sentir, amb els colors més suaus i tendres que qualsevol ull hagi pogut acaronar, amb les espines més fortes i més inofensives que la naturalesa pot crear. Una rosa tan especial i magnífica dins la seva senzillesa que la sabrà distingir només veure-la.

Avui Gina ja està molt cansada, ha plorat fins sentir el seu últim adéu, en tancar la tapa del fèretre. Demà potser començarà la recerca. La seva mort no estava a les mans de Gina, però sí el seu oblit.

Trencant la lògica

2009-05-22T08:56:00.000-07:00

Avui plou. "Gina, que no estàs contenta avui? Si està plovent com feia temps que no passava!". Gina ja està una mica farta que tothom cregui que la pluja la fa estar contenta. Que li agradi no vol dir que li produeixi felicitat. A Gina li agrada la pluja perquè la fa estar serena: ni eufòrica ni deprimida ni melancòlica, simplement serena. No li agraden els extrems. És de lògica: A=pluja, B=m'agrada, C=felicitat. A=B i B=C, però A no té per què ser igual a C.

Gina té una amiga molt especial (d'aquelles de debò, que quan l'abraça sent com si li creixés alguna cosa dins). Fa uns dibuixos preciosos i escriu les paraules més boniques que mai ha llegit que combinades entre elles són encara més boniques. A Gina li agradaria tenir aquest talent, però quan s'hi esforça no li surt res de bo.
- T'ha de venir sola, la inspiració, no la pots pas anar a buscar, perquè llavors passa de tu -li diu de vegades.
- I com ho notes, quan t'arriba?
- Depèn... Jo ho noto perquè em fa molt mal el cap. És com si se m'acumulés molta i molta inspiració al cap i fes molta força per sortir. Però fa mal, és dolorós. És el preu que pago per escriure i dibuixar coses boniques. Hi ha qui li diu migranya, però jo prefereixo dir-n'hi inspiració, que sona més bonic.
- Així t'agrada tenir migranya?
- No. Que m'agradi escriure i dibuixar no vol dir que m'agradi tenir migranya. T'ho explicaré perquè ho entenguis tu: A=migranya, B=dibuixos i paraules boniques, C=m'agrada. A=B, i B=C, però A no té per què ser igual a C.
Gina sap que el que diu no entra dins la lògica convencional, però ho ha entès tot perfectament. De vegades, quan la lògica convencional no pot explicar el que volem, hem de recórrer a la nostra pròpia lògica.

Blanc i negre

2009-05-03T17:59:00.000-07:00

TOT. Són tan sols tres lletres. "Com hi pot cabre tot el que existeix -i més- en una paraula de només tres lletres?" es pregunta Gina. "Probablement no hi cap molt, que són quatre lletres, potser l'únic que hi cap és res".

A Gina li agrada jugar amb les paraules.
- Què és el contrari d'un concert?
- El silenci?", li havia arribat a dir algun atrevit, tot seguint-li el joc.
"No es pot respondre amb una pregunta", pensa Gina, però li concedeix la resposta correcta.
- Un desconcert.
- Un desconcert? Què vols dir amb un desconcert?
- Doncs un desconcert és una peça musical interpretada per un o més músics amb o sense instruments on hi pot passar de tot. Sovint el públic no ho entén, per això és molt minoritari.
- Però això no és el contrari d'un concert.
- Per mi sí que ho és. Què és un concert?
-No t'ho sabria explicar...
-Si no ho saps explicar és que no ho saps.
-Sí que ho sé... És... No ho sé, un concert és un concert, com una obra de teatre, un grup de gent que toquen música perquè el públic l'escolti.
- I si volen que el públic l'escolti vol dir que volen agradar al públic, oi?
- Sí, és clar.
- En un desconcert els intèrprets no pretenen agradar al públic. Voler agradar al públic és el contrari de no voler agradar al públic, oi?
- Mmmm... Sí... Suposo...
- I per què dius, llavors, que un desconcert no és el contrari d'un concert?
- Suposo que m'has desconcertat...

Pintura sense color ni gust ni olor

2009-03-20T13:51:00.000-07:00

I quan l'home va deixar de plorar va començar a bufar un vent molt fort i es va formar un gran remolí de vent i semblava que s'hagués d'empassar la Terra, però l'únic que s'empassava eren els núvols i les pors i els plors. I amb poca estona Gina i l'home que plorava l'oblit van haver de tapar-se els ulls perquè el sol els enlluernava. I el riu mica en mica es va anar calmant i l'aigua ja no baixava tèrbola i fangosa, i poc a poc els animals que estaven amagats als seus caus des de feia més de 100 anys, van començar a sortir amb compte (els seus ulls no estaven acostumats a tanta claror). Amb el temps havien perdut el color i eren tots d'un color blanc grisós.

Va ser llavors quan un ocell -blanc grisós, com la cendra d'un volcà albí- va acostar-se a la riera per veure un glop d'aigua neta i, en sucar el bec, va anar prenent color, com una esponja, primer el bec, després les plomes, lluents de color vermell i verd i groc i un xic de blau. Fins les ungles de les potes van agafar gotes de color. I l'home que plorava l'oblit va agafar aigua amb les dues mans i la va escampar per l'herba que es va anar tenyint de verd, com si el pintor hagués agafat el pinzell i hagués esquitxat la tel·la blanca de colors i d'idees.

La pluja s'havia emportat fins l'última gota de color -per això l'aigua era tan tèrbola i fangosa- i ara, d'allò que sembla un líquid que no és res, perquè no té color ni gust ni olor, en surt tot.

[inspirat en El Pintor, de la Patrícia]

L'home que plorava l'oblit

2009-03-13T15:11:00.000-07:00

I en aquesta estació, que no és estació ni és res, hi plou molt, moltíssim, tant que fa venir ganes de plorar, d'aquests plors que ningú entén però que tothom pateix algun cop. Plou una pluja estranya, com de gotes plenes de buidor i tristesa i dolor. I no hi ha cartell a aquesta estació, ni tampoc cap persona que pugui guiar-te, ni tan sols una simple caseta. Res, Gina està sola enmig d'un descampat on l'ha deixat un tren que ha vist desaparèixer darrere una cortina d'aigua. I Gina nota com si el temps no passés, com si tan sols estés vivint un bucle en el temps, com una grabació que es repeteix un cop i un altre i un altre i un altre... "No! Prou! Jo vull avançar en el temps, NECESSITO avançar!" I Gina es posa a caminar i caminar, allà on la portin les cames. No li importa que plogui, que vagi xopa fins al moll de l'os, que amb prou feines es noti les puntes de les extremitats. Res, res d'això és important si el temps no avança.

Gina creu que la pluja és la culpable de que el temps no avanci. "El temps és fràgil i la pluja, quan cau, s'ho emporta tot avall amb la força del cel. Aquesta maleïda pluja trista, buida i dolorosa és la culpable." Gina va llegir una vegada que la pluja no és més que l'aigua de la terra que s'evapora. "Doncs l'aigua d'aquest lloc deu estar molt trista. Potser la solució no és que deixi de ploure, sinó que la pluja que caigui estigui sana". I es va posar a buscar, arreu dels carrers buits que s'anava trobant, algun riu, o llac, o una simple font. Però res, no trobava res. Fins que es va adonar que caminava sobre un pont, i a baix, vora el riu que baixava amb força emportant-so tot al seu pas, hi havia un home assegut a una pedra. Un home com de fum, borrós, un home que quasi no ho era. I aquell home estava xop de pluja i de llàgrimes, llàgrimes que queien al riu, riu que creixia i creixia i es feia gran i poderós, però també trist i dolorós. I Gina no podia suportar veure'l plorar tant i li va demanar per què plorava tan desconsoladament, "Perquè ja no recordo per què plorava, ploro l'oblit, el meu i el de tots aquells que han perdut els records que més estimaven i apreciaven (que no vol dir que fóssin bonics i maravellosos)". Gina es podia imaginar què sentia aquell home. "Vols que t'ajudi a recordar per què ploraves?" I de cop, l'home va tancar la font. Feia més de 100 anys que plorava i plorava i mai ningú s'havia acostat a ell per demanar-li per què plorava. Més aviat pensaven "Deixeu-lo que plori, així el riu creix i no ens quedem sense aigua". Però el que no sabien és que l'aigua de la que tots bevien estava enverinada i tots en bevien d'aquella aigua. I tots s'anaven posant tristos, mica en mica, sense saber per què.

L'estació

2009-03-06T15:49:00.000-08:00

Gina avui ha anat a la platja. Feia un dia estrany, ennuvolat a una banda i assolellat a l'altra. Gina s'ha acostat a la vora de l'aigua i ha notat una certa indiferència, com si la sensació de recollir tota la vida del mar amb el palmell de la mà hagués desaparegut. Com si tan sols hagués estat com aquella espuma que queda sobre la sorra, com de cervesa, que quan la toques es desfà.

Gina ha recodat que s'havia de renovar. "Sempre que vaig a la platja m'acosto a l'aigua i em mullo els peus i intento endevinar on s'acaba l'aigua, potser ja és hora de probar coses noves...". Gina s'enfila a una torre de vigilància (que a l'hivern fan trist perquè ningú les ocupa), i s'ho mira tot des d'un altre punt de vista. "Ara tot sembla diferent. És el mateix però mirat des de més amunt."

Allà dalt hi feia vent, molt vent, un vent fred que ho removia tot, tot allò que és fràgil, fràgil com Gina, Gina i el mar. Ha sigut llaors quan ha notat una gota a la galta, i després una altra i una altra i una altra... "Per què plora avui el cel? Si fa sol! Si amb prou feienes puc aixecar la vista de tan enlluernador que es veu! Si em deixa cega!" Tan cega l'havia deixat el sol que no havia vist els núvols negres i liles (com pintats amb aquarel·la) que hi havia a l'altra banda, i no s'havia adonat que mica en mica s'havien anat acostant, silenciosos. El vent havia anat arrossegant les gotes de pluja, com volent cridar l'atenció de Gina, que es negava a mirar els núvols negres "Aquí Gina, aquí, mira cap aquí... No tot és sol i llum, hi ha algú que plora i vol que l'escoltis, però si et tapes les orelles no podràs sentir-lo mai..." Al final Gina va sentir el xiulet del vent i va pensar que no podia ser que en un dia tan assolellat hi hagués algú que plorés.

Per això va agafar un tren en direcció contra-el-vent, es va acomodar en un seient d'aquell vagó vell i buit i va esperar, tot mirant per la finestra, que el cor li digués "Aquí Gina, has de baixar en aquesta estació". I al cap de tres parades, el cor li va dir "Aquí, Gina, has de baixar en aquesta estació". I Gina va baixar, però no sabia on era i enlloc hi havia cartell, i quan es va girar, la via ja no hi era.

Gina nova

2009-02-27T17:21:00.000-08:00

Gina té la casa de somnis en construcció. Cada setmana, quan tothom dorm i res no es mou, ella agafa les coses i se'n va a la platja a buscar la lluna per pujar al cel, amb el seu rellotge del color del sol i la seva motxilla aparentment buida (però ella sap que dins hi ha els somnis que ha guardat durant tota la setmana).

Però aquesta setmana Gina ha esperat i esperat a la platja tota la nit i no l'ha vist aparèixer. Ni tan sols ha tret el cap, no n'ha vist ni un retall. Gina ha tingut moltes hores per pensar aquesta nit i ha tingut por que la seva casa s'hagi esvaït com la lluna. Si és així haurà de començar-ne una de nova i no sap si en té ganes. Potser el que haurà de fer és començar alguna cosa nova, perquè a Gina, les coses que es repeteixen, la maregen. Com el nom "Georgina", que la mareja perquè repeteix la lletra G.

Potser la lluna no ha aparegut aquesta nit per dir-li a Gina que es busqui una nova terra per explorar, potser més propera als seus pares i amics i germans. Potser així podrà compartir tot allò que descobreixi. Avui GIna ha entès perquè quan la lluna desapareix del cel es diu lluna nova, "Clar, ella també s'ha de renovar, perquè si sempre fós la mateixa es marejaria i ens marejaria..."

Gina s'ha de renovar. Ha decidit que ara explorarà aquell univers tan llunyà anomenat família. A veure què hi troba...

Astronauta de somnis

2009-02-01T12:45:00.000-08:00

Gina avui ha estat fullejant un llibre antic del seu pare, de cosmologia. Forats negres, colisions de galàxies, pols estelar... Allà hi havia fins l'últim detall de tot el que passa més enllà dels nostres ulls. Però el que ella buscava era molt concret: la lluna.

Ahir la seva mare la va veure força despistada o potser preocupada o simplement absent. Li va dir "Gina, avui estàs a la lluna!". I Gina es va passar tota la tarda pensant què passaria si marxés a la lluna, si fos una exploradora de l'espai.

Em faria una casa a la lluna i tindria forma de núvol i estaria feta de somnis. I només hi podria viure jo i l'única manera d'anar-hi seria a la nit, quan la lluna cau dins el mar i t'hi pots enfilar. I podria viatjar tota la nit per l'espai i visitar Saturn i fins i tot Neptú, i quan me'n cansés aniria més lluny, a veure els grans estels, més savis que qualsevol altra criatura existent, més que les pedres de l'Atlàntida i més que les tortugues africanes. Sí, els aniria a veure perquè així podria recollir-ne els somnis i fer la meva casa més gran. I quan ja hagués vist tots els estels possibles i hagués recollit tots els somnis existents, em ficaria dins un forat negre per saber què se sent quan implotes, perquè ja sé què se sent quan explotes... i... i... I quan la mare em digués que baixés de la lluna li faria cas i li demanaria a la lluna que em tornés a la Terra, al meu país, a casa meva i, poc a poc (no pas de cop), a l'habitació. I tan sols haurien pasat dos segons, perquè tindria el rellotge del pare, que té el poder de fer-te viatjar més ràpid que la llum (el perquè és un secret que no es pot dir, perquè si es digués ja no seria un secret i tothom voldria anar a buscar els somnis dels estels i jo em quedaria sense).

I quan Gina ha tancat el llibre de cosmologia, ha anat a buscar el rellotge vell del seu pare i se l'ha penjat al coll amb una cadena del color del sol. I avui a la nit, Gina anirà a la platja, agafarà una barca i esperarà que caigui la lluna per poder-s'hi enfilar i començar a fer-se la seva casa de somnis d'estels.

La cruïlla

2009-01-19T16:04:00.000-08:00

La casa de Gina té moltes portes. Cada una té un pany i una clau, i aquest pany i aquesta clau només són propietat de qui poseeix l'habitació que s'amaga rere la porta. Només l'amo del pany i de la clau pot decidir si deixar entrar a algú o no.

Gina recorda aquell dia que va entrar a l'habitació del seu germà gran. Era una nit que no hi havia lluna ni estrelles al cel. I les parets d'aquella habitació eren de color gris, que no és ni fred ni calor, ni dia ni nit, ni bé ni mal, és tan neutre que fa por, és tan trist i tan incomprès que Gina, quan el va veure pertot, es va quedar sense respiració i sense paraules i es va mirar el seu germà i va pensar "Com pot ser que les parets de la teva habitació siguin com les de la meva? Som tan diferents... Però les parets de la teva habitació són del mateix color que la meva. Perquè no m'ho deies abans?" I el seu germà gran, com si sentís les veus que dins el cap de Gina retrunyien pertot, li va dir "Perquè no em deies que les parets de la teva habitació també són gris?". Tan de temps patint tots dos, sols, sense creure's que el que li pugués passar a l'altre podria tenir la més mínima semblança al que li passava a ell. Que n'és de cec el dolor.

Gina també recorda la primera vegada que va entrar a l'habitació de la seva mare. Tenia 12 anys i quan va veure què hi havia dins, i penjat a les parets, i plegat dins els armaris, i estirat sobre el llit, es va quedar sense paraules. "Com pot ser que en una habitació hi cabin tantes coses i tan doloroses? I com és que no les havia intuït mai abans? Com pot ser que ho hagi amagat tant bé tant de temps?" pensava Gina, i la seva mare, com si sentís les paraules que dins el cap de Gina retrunyien pertot, li va dir "Com pot ser que fins ara no t'hagis plantejat mai que a hi ha moltes més persones que pateixen com tu?".

Gina no ha entrat mai a l'habitació del seu pare. Gina s'enfada perquè el seu pare mai li ha dit "Gina, vols entrar i veure què hi ha dins?". El pare de Gina s'enfada perquè Gina no li ha preguntat mai "Pare, puc entrar i veure què hi ha dins?". I segurament seguiran així fins que un dels dos deixi enrere aquest pudor que els impedeix parlar i comunicar-se amb la resta del món.

Gina de vegades creu que casa seva és una cruïlla on, de tant en tant, s'hi creuen vides, on, de tant en tant, s'intercanvien paraules, on, de tant en tant, es veu gent que es mira, s'olora, es sent, però que no s'atreveix ni a tocar-se. Gina s'enfada perquè quan ella busca algú a la cruïlla, no hi ha ningú. I se'n va, no espera ningú. Però mai s'ha plantejat d'anar a la cruïlla a esperar a algú, que potser busca ajuda, que potser s'enfadarà perquè ningú l'espera, perquè ningú li dóna la mà, algú que, fart d'esperar, també marxarà sense esperar.

El far

2009-01-14T10:12:00.000-08:00

Gina, després de dormir uns quants dies sobre les tecles del piano, decideix tornar a casa. Obre els ulls i està estirada al terra, davant del llit, que davant de la porta no deixa que ningú entri al seu refugi. Té un munt de llibretes velles pel damunt. Un altre cop. Ja està farta d'enfadar-se, de fer-se mal. Potser el millor hauria estat no tornar a casa, perquè cada cop que és a casa està trista i veu com la vida passa de llarg, que no para a saludar-la, a regalar-l'hi aire o felicitat com fa amb altra gent.

Gina avui prefereix no veure ningú, ni aquell amic de qui avui se'n sent una mica enamorada. Té por de no veure's amb cor d'abraçar-lo, quan el vegi. Avui Gina té por de tot i de res i de més. I es pregunta per què deu ser que avui, quan s'ha mirat al mirall, no s'hi ha vist. Es pregunta per què deu ser que avui, quan s'ha despertat, no ha trobat aquella corda que l'estira cada matí --que alguns anomenen "ganes de viure"--. Quan avui Gina ha tancat els ulls 5 minuts per poder respirar tranquil·la; ha tornat a veure el mar, i les onades i totes aquelles coses que li fan tanta por i, per més que ho ha intentat, no ha estat capaç de veure el far, aquella llum que la tranquil·litza intermitentment. Però avui, potser el far s'ha fós, perquè és molt vell i si ningú se'n fa càrrec, el far no pot fer llum.

El piano

2009-01-03T06:15:00.000-08:00

Gina es desperta. No és a la platja. Està estirada a un racó d'una habitació molt gran. Prop d'ella hi ha un piano. Li fa por aixecar-se. S'arrossega com pot fins al piano. Se sent segura, s'aixeca, toca una tecla. Li sona molt trista, tan que es posa a plorar. I pensa "Quina deu ser la nota més trista d'un piano? I la més trista del món?".

Gina toca, una per una, cada nota del piano, primer totes les tecles blanques, però les sent innocents, i després les negres, aquestes les sent més tristes. Les toca una per una, en plora cada vibració. Són totes molt tristes, no sap quina triar. Potser el RE bemoll, que té un regust com d'estiu inacabat, com d'un gelat que cau a terra abans d'acabar-se; potser el FA sostingut, que fa olor com de records vells, d'algú que està a punt de morir; no, Gina creu que la nota més trista d'un piano és el SOL bemoll, perquè hi pot veure el reflex del que podria ser la felicitat. La toca una i altra vegada. S'hipnotitza mirant allò que mai ha tingut i mai tindrà, i cada cop li sona més trista. I quan ja no pot plorar més s'adorm tranquil·lament, altre cop, damunt les tecles d'aquell piano tan trist que té tot el que ella no tindrà mai.

Una llibreta damunt la sorra

2008-12-11T11:38:00.000-08:00

[gentilesa de la Míriam]

Has vist mai el mar enfadat? Repicant ona contra ona, morint-se de ràbia vora els teus peus, a la sorra? Digues, ¿has vist mai morir els teus mals quan una onada t'engoleix?

Jo sí. Jo he fet més que tot això, jo he sigut això. He sigut la onada que s'enfada, he sigut la ràbia que mor a la sorra, jo he mort i esclatat en mil trossets cridant al mar. Sí, cridant fins a esgotar la veu, cridant tot allò que em feia tenir mal de panxa.

Has fet mai alguna bogeria? Digues, has fet mai alguna bogeria? Però una bogeria de les de debò, una bogeria sense cap ni peus ni forma que s'hi assembli i que et fa sentir el rei del món?

Jo he deixat caure l'estilogràfica sobre la sorra (freda), tacada amb restes de tinta del color de la sang. Jo m'he endinsat al mar vestida només de pors i de mals. I jo m'hi he volgut quedar, perquè al mar, a l'hivern, s'hi està calent. Però jo n'he sortit, despullada de mals i de pors, ja només amb un vestit de mar que encara avui m'embolcalla, que encara avui no he gosat treure'm.

Jo he recollit l'estilogràfica, ja enterrada a la sorra freda, l'he netejat amb aigua de mar, i des de llavors que ja no hi queden restes de tinta del color de la sang, ni pors ni mals, i la tinta que en raja és clara i salada, com l'aigua de mar, i escriu paraules clares i salades, com l'aigua de mar.

Jo he fet una bogeria sense cap ni peus ni forma que s'hi assembli.

Jo he mort a la platja quan l'última onada m'ha pres l'ànima. I ara torno a ser un full en blanc, a punt perquè algú estreni estilogràfica i hi dibuixi o hi escrigui alguna cosa ben bonica, gens semblant al que hi havia abans.

Hi ha una noia arraulida, estirada a la sorra de la platja. No té més abric que el borrissol eriçat que li cobreix el cos. Tremola, potser de fred, potser d epor, potser de tot. I canta alguna cosa, molt fluixet, quasi ni se sent. Potser, de fet, només parla, potser només recita alguna cosa que se sap de memòria, potser tan sols és l'últim sospir d'algú que tenia por de viure. Però té els ulls oberts, buits, però oberts, i aguanta, tremolosa, una estilogràfica que raja tinta vermella, sobre una llibreta de pàgines blanques.

Jo m'he estirat a la sorra després d'haver-me enfrontat a un exèrcit d'onades, després d'haver sigut mil vegades arrossegada mar endins i mil vegades escopida, altre cop, a la sorra. Jo m'he arraulit damunt la sorra de la platja, taralejant una cançó de bressol a les petxines més petites, a cau d'orella, deixant que l'aire fred --gelat-- del 10 de desembre m'eixugués l'última gota de ràbia, fins que tan sols m'ha cobert una roba fina, teixida amb grans de sorra i sal --i sol--.

Digues, fada del mar, tu que m'ho has pres tot, has fet mai una bogeria així? Potser t'hauràs atrevit a encarar-te a la mort, però jo he aconseguit vèncer-la, jo no m'hi he lliurat com vas fer tu, perquè jo sóc Gina, som Gina i el mar, i no ens fondrem mai en un de sol; Gina podrà veure el mar, però mai el serà.

Gina se'n va i no sap si tornarà

2008-12-11T11:20:00.000-08:00

Gina avui no vol tornar a casa. Ha plegat més d'hora del compte i, després de classe, se'n va a l'estació i agafa el primer tren que passa. Avui Gina se'n va, ja decidirà a on, durant el trajecte.

Vol anar a buscar tot allò que va perdre un dia, els amics de debò, les seves ganes de viure, potser també el seu pare. Tornarà? No ho sap ni ella, ja ho decidirà quan sigui el moment.

Avui Gina té mal de panxa, però no se sent enamorada. Potser és que avui li està creixent alguna altra cosa.

Vol plorar. Vol dormir. Vol morir. Sovint hi pensa amb la mort. Més que amb la mort, amb el suïcidi. Moltes vegades ha pensat en tallar-se les venes i deixar reposar el cap sobre un feix de cartes de comiat, per tots aquells de qui s'ha sentit enamorada alguna vegada. Ha pensat en tirar-se de la teulada de casa seva, però la idea de quedar aixafada com un pastisset de melmelada no l'atreu gaire. Ha pensat en prendre's un bon grapat de pastilles i adormir-se en un racó, fins que algú trobi les restes del que podria haver estat una persona feliç. Però Gina només hi ha pensat, de fet, ni això, només ho ha imaginat, li ha passat pel cap, però mai ha pensat en fer-ho de debò, perquè sap que a l'últim moment, tots tenim por de morir. Ella sovint diu que no, "Que jo no tinc por de la mort, que potser la mort és la meva millor amiga, que potser és a qui vaig a buscar avui, a la platja", però tan sols són mentides que es diu a ella mateixa, per creure's de debò que no està bé.

Gina baixa del tren i es troba amb el mar davant dels nassos. "El mar avui està enfadat", pensa Gina, "sembla que no vulgui que m'hi acosti..."

La planta

2008-12-06T15:33:00.000-08:00

Gina estima molt. En realitat no sap ben bé què vol dir això d'estimar, perquè, de fet, hi ha moltes maneres d'estimar. Segons Gina, l'amor és com una planta que creix dins la seva panxa, i de vegades, quan es desperta, nota com li creix a poc a poc, i per això li fa mal la panxa, i aquell dia no té ganes de menjar, com si estigués enamorada. De fet, Gina està enamorada, molt molt enamorada, ho nota, però no sap de qui. Cada dia s'enamora d'algú diferent, algú molt especial, algú que sabrà reconèixer quan el vegi, no abans.

Gina avui està molt enamorada i té la sensació que sap de qui. Va a veure una bona amiga seva --'amiga' segons la definició que va trobar--, d'uns 15 anys més gran que ella. L'abraça. Sí, avui estava enamorada d'ella, perquè quan l'abraça sent com una escalfor a la panxa, com si la planta creixés un pam de cop, i no vol separar-se d'aquella amiga, que avui ha descobert que és una 'amiga de debò'. "No són tots al mar", pensa Gina. Gina té ganes de plorar i no sap per què. Potser és perquè, de tant en tant, cal regar una mica la planta.

A Gina li agrada molt abraçar. Creu que és la millor manera de dir a algú que l'estima, millor que un petó als llavis i tot. Però no s'atreveix a abraçar a tothom, primer ho ha de demanar. De vegades té tanta por com ganes d'abraçar i llavors es posa nerviosa i no sap què fer, i al final se'n va, sense abraçada. Llavors la planta, dins la seva panxa, també es posa trista, es merceix, i llavors li fa mal la panxa, altre cop, però és un mal diferent, com si li volguéssin arrencar alguna cosa --l'amor, potser--. I llavors Gina plora, perquè no vol que li arrenquin l'amor, perquè sap que si li arrenquen l'haurà de tornar a plantar, i això li costarà molt temps i potser no aguantarà fins que torni a créixer la planta. Gina té por que quan li arrenquin l'amor també li arrenquin l'ànima.

Mètode científic

2008-12-01T12:30:00.000-08:00

Gina no està sola, però. Li agradria creure que té amics. La majoria són més grans que ella, perquè a Gina li costa entendre els nois i noies de la seva pròpia edat, simplement no els entén. Està més tranquil·la amb gent que li pot aportar alguna cosa més que converses sobre actors que estan boníssims o borratxeres de cap de setmana. Així doncs, la hipòtesi diu que té amics, ara toca fer tot un seguit de comprovacions per verificar-ne l'autenticitat, i si no hi ha res que contradigui la hipòtesi es convertirà en llei.

Gina té un problema, i és que no sap ben bé què és un amic, així doncs, el primer pas serà buscar la definició més adient per descriure què és un 'amic'. Gina, de petita, deia que tenia molts amics. No és que ara els hagi perdut, sinó que dubta d'haver-los tingut en algun moment; no pots perdre una cosa que no tens. Així doncs, què (qui) és un 'amic'? Un amic..., un amic..., algú amb qui pots parlar de qualsevol cosa? Algú amb qui confies? Algú que de tant en tant et diu que t'estima? Si és això últim li sembla que hi ha poca gent que tingui amics. Potser un amic només és algú amb qui estàs bé i amb qui no has de fingir ser algú altre. Però Gina no està contenta amb aquesta reposta. Per això busca més: ara vol saber com reconèixer un 'amic de debò', perquè aquests ja són més difícils de trobar, com una espècie en extinció.

Gina està confusa, no sap on trobar el que busca, de fet, no sap ni on buscar el que vol trobar. De vegades, quan està molt cansada, fins i tot s'oblida i es pregunta qui o què és el que busca.

Gina creu que els 'amics de debò' potser els trobarà al mar. Sí, creu que se'ls va endur la fada del mar, aquella tarda de fa onze anys, a la platja, quan la va saludar amb un somriure, a través del seu pare. Gina no pateix, sap que els 'amics de debò' estaran bé dins el mar, amb els poemes i les cançons i les paraules boniques de la fada. però Gina no ho vol deixar aquí, ara ja sap on són, sap que estan bé, però ara els necessita, i per això els anirà a buscar.

La banyera

2008-12-01T11:51:00.000-08:00

Gina sovint parla en tercera persona perquè no és qui és. Gina és qui la gent vol que sigui. No és persona ni té personalitat pròpia. Gina està buida, és com un full en blanc on cadascú hi pot escriure o dibuixar el que vulgui.

Gina és una esponja com les que tenia de petita a la banyera. Recorda quan la seva mare la banyava. Té la sensació que si ara entra al lavabo encara podrà sentir l'olor d'aigua calenta, que encara podrà veure i sentir aquella nena petita de cabells rinxolats i espessos i negres, cantant i jugant, ingènua, amb tot d'animalons de plàstic i tasses i manyoples i esponges... Que encara podrà veure la seva mare abocant-li gerres d'aigua calenta sobre l'esquena, perquè no agafi fred, i mirant com juga, conscient que el temps se'ns escapa de les mans com aquella aigua que s'escola entre els dits menuts de la seva filla, absorbint-ne els somriures, com si fos l'alicient de la vida que l'ajuda a tirar endavant cada dia. Pot veure com la mare la treu de la banyera i l'embolica bé amb una tovallola i li diu a cau d'orella, mirant el seu reflex al mirall, "Ets el meu farcellet, bonica" I li fa un petó al front i riu més feliç que mai, olorant aquella olor que només fa la pell dels nens petits. Gina té els ulls foscos del seu pare, des que va néixer, com si vulguessin amagar alguna cosa. Ara Gina dorm al bressol i la seva mare se la mira des de la porta de l'habitació, com si fós l'últim dia que l'hagués de veure. I no sap explicar què sent, perquè de vegades, com les imatges, els sentiments valen més que mil paraules.

Gina és un recipient en forma de cos humà, on cadascú hi deixa alguna cosa. Gina és una banyera. Sí, una banyera d'aigua calenta que fa olor d'essència de pi, d'infantesa, de cabells rinxolats i negres i espessos. I la vida, com una nena petita, juga amb Gina, movent-se dins la banyera fent onades, tan sols per divertir-se.

El refugi

2008-11-29T16:29:00.000-08:00

Gina avui està cansada, de vegades li passa. Està cansada de fer les mateixes coses de sempre i per això ho engega tot avall, tiba la cadena i espera no tornar a veure-ho mai més. Quan avui Gina s'ha despertat, ha vist que no seria un bon dia perquè no sabia com organitzar-lo, tenia totes les activitats que havia de fer desordenades dins el cap, i no hi havia manera d'ordenar-les, no li feien cas. Quan ha vist els primers rastres de vida intel·ligent (a la cuina, en forma de mare) ha vist que no sbaia com comportar-se enfront la situació. S'ha espantat. Li havia de parlar? Dir-li bon dia? Fer-li un petó? Què havia de fer? Qui representa que li ha de dir què fer quan es desperta i veu la seva mare a la cuina? Gina s'ha bloquejat i quan la mare li ha preguntat si havia dormit bé, no ha sabut relacionar aquell seguit de sons i sorolls. Ha entès com es deu sentir un nen petit que acaba de néixer i (la que sembla) sa mare li diu que és la cosa més bonica i petita del món, amb unes llàgrimes que ni ells mateixa sap si són de dolor o felicitat.

Gina avui no ha anat a la coral, ni s'ha comprat cap bossa de sugus a la parada de llaminadures de la plaça que hi ha davant l'Ateneu, ni s'ha aturat davant l'aparador d'aquella pastisseria on fan els croisants més bons de la ciutat... Avui Gina, quan s'ha despertat ha agafat el primer tren que ha passat per l'estació i se n'ha anat allà on la portés. Durnat el trejacte ha tornat a intentar posar en ordre tot el que faria aquell dia. L'únic que n'ha tret és un fort mal de cap i la conclosió que baixaria a Plaça Catalunya per anar a l'escola de la seva mare, que avui fan la fira de Nadal. Quan Gina hi ha arribat la gent ha començat a preguntar el de sempre "Ai, tu ets la filla de la Roser i el Lluís oi?", "Tu ets la germana gran de l'Emma oi?", "Tu ets la germana del David oi? La que fa aquelles galetes tan bones i sap imitar l'accent argentí, oi?"... Els seus germans sempre parlen d'ella als seus amics, pel que sembla, orgullosos. Gina se'ls estima molt, però avui ja no pot aguantar més aquest excés d'atenció, per això agafa les coses discretament i, aprofitant que sa mare no li para atenció perquè està massa pendent de tot, li deixa un missatge a la seva germana "Emma, díga-li a la mama que me n'he anat a Barcelona, a casa del Guim, que m'hi quedo a dormir, que ja la trucaré demà, que l'estimo molt", "Ja te'n vas? Perquè no et... Ai espera't... Estel·la!!! Vine que t'he de dir una cosa! Estel·la!!! Leah! Diga-li a l'Estel·la que vingui plis!!!...." "Recorda dir-li-ho a la mare eh? Emma!..." La multitud ja l'ha engolit. Només espera que sa mare no es preocupi massa. Però ara necessita tranquil·litat, per això se'n va a la biblioteca de Lesseps, desconnecta el mòbil i es concentra en el seu nou llibre "After Dark", d'un autor japonès del qui ja ha llegit alguna altra cosa.

Gina llegeix molt molt a poc a poc, li costa concentrar-se totalment en la lectura perquè el soroll extern tapa les paraules que sent dins el cap, se li barregen totes, internes i externes, com si fós un mercat. Però si es posa música per tapar el soroll, acaba estant més pendent de les notes i la lletra que del llibre. Hi hauria d'haver alguna manera de poder escoltar el silenci, com qui escolta els Rolling Stones o el Van Morrisson, poder posar la pista 5 i que no se sentís res més que el silenci. Gina és incapaç de fer com alguna gent que llegeix "en diagonal", ella necessita entendre el significat de cada paraula i a la vegada el significat a la frase en conjunt, però a la vegada ha d'intentar desxifrar totes les metàfores que hi pugui haver, encara que no n'hi hagi. Gina ho ha d'entendre tot, individualment i en conjunt, i això és molt difícil i molt complex. Gina sovint es desespera, perquè veu que llegeix i llegeix i no avança i triga setmanes i mesos en llegir-se un únic llibre, per això la majoria no els arriba a acabar. Però avui, exatrordinàriament, ha aconseguit empassar-se més de mig llibre en tan sols unes hores.

Gina, però, no està contenta, ni trista, no està res. Té por d'enfadar-se un altre cop, per això busca refugi en la gent. Gina no sap estar sola, per això tampoc sap estar entre multituds. Gina tan sols està bé si hi ha algú al seu costat que, quan s'enfada, pugui ajudar-la a fer fugir la fada. Per això avui anirà a casa del seu germà gran, perquè té por de quedar-se sola a casa i enfadar-se un altre cop, i ella sap que si torna a passar, es farà mal, es tornarà a fer molt mal, perquè quasi estem a principis de mes.

La fada del mar

2008-11-26T13:15:00.000-08:00

Gina només ha vist la platja una vegada a la seva vida. Potser va ser l'única vegada que va veure el seu pare sense parets de gel pel mig. El va poder tocar i tot. Era real.

Gina tenia cinc anys. Ja no recorda què hi feien allà, només recorda que el seu pare tenia els ulls fixats en un punt que no existia. També recorda que li va explicar una història, "Saps una cosa, Gina?, Fa molts anys, quan el pare i la mare encara no havien ni nascut, hi havia una noia que li agradava molt molt molt escriure. Però un dia de tempesta algú es va endur les paraules i els poemes que més li agradaven. Els va buscar per tot arreu, als nervis de les fulles, a les escorces dels arbres, amagats entre els núvols,... Res, no apareixien. Fins que un dia, passejant, mirant al terra (perquè no s'atrevia a aixecar el cap, sense els seus poemes), va trobar una petxina. No era ni molt bonica, ni molt gran, ni molt petita. No tenia res d'especial, però la va desenterrar. Va veure que a la part de dins hi havia l'ombra d'un dels seus poemes preferits. Va alçar la vista i va veure el mar. Era com si el mar la cridés, la demanés. I ella es va enfadar molt, sí, es va enfadar, que ve de "fada". Es va enfadar en una fada del mar. I va seguir la veu que la demanava i, cada cop més enfadada, va anar trobant els poemes que havia perdut aquell dia de tempsta, que ja no recordava quan havia estat".
Gina l'escoltava, però ell semblava que parlés al mar, no a aquella petita fada de nit que (ad)mirava una estàtua que poc a poc tornava a fer-se de gel. Gina tenia por, no el volia tornar a perdre darrere el fred, "Com és que tota l'estona mires el mar, papa? Que també busques poemes tu?" I de cop el gel es va anar esquerdant i el pare la va mirar, poc a poc, i li va somriure, "No Gina no, al pare no se li ha perdut res al mar".

Gina es va despertar uns segons abans que el seu despertador. Encara estava estirada al terra, darrere del llit que barrava la porta, sota llibretes que li havien caigut al damunt. Tres, dos, un... Les 6 en punt. Prefereix despertar-se quan encara és tot fosc, per acostumar-se a la llum poc a poc. És la cinquena vegada, aquest any, que somia en aquell dia a la platja, és l'única manera de no oblidar la cara del seu pare, l'única manera de no oblidar que un dia va somriure i que ho va fer per ella. Avui ja no està enfadada, avui ja torna a ser la Gina.

La fada

2008-11-26T12:43:00.000-08:00

Gina s'ha despertat enfadada. "Avui estic enfadada, que ve de "fada". Avui sóc una fada". I es tanca a l'habitació perquè no pot veure ningú, avui, la fada.

A Gina no li agraden les escales mecàniques, ni els guarniments de nadal penjats un o dos mesos abans de les dates, ni la gent vulgar que parla pels descosits de coses que no interessen a ningú, ni que li diguin Georgina o li escriguin el nom amb jota. A Gina no li agrada dormir de nit i viure de dia, perquè ella, avui, és una fada de nit, i les fades de nit s'enfaden si veuen la llum del sol. Les fades de nit són sordes, només escolten el silenci, perquè a la nit tot és sord. Per això, quan Gina està enfadada, si li preguntes alguna cosa te'n respondrà una altra, la que a ella li vingui més de gust. "Per què fas tan mala cara avui, Gina" "Sí, a mi també em sembla que avui fa un dia perfecte per fer un pastís de maduixes", i se n'anirà a la cuina, sola, i començarà a remenar armaris i claixos fins que trobi tot el que necessiti per fer un pastís de maduixes. I si no ho troba tot, "...sembla que avui potser no era el dia més indicat per fer pastís de maduixes", i se'n tornarà a l'habitació.

Quan Gina és a l'habitació tanca els finestrons antics amb les quatre baldes i si algú intenta fer com la llum que s'escola entre les escletxes dels finestrons, "Gina, ets dins?" "No, ja he dit que avui no era el dia més indicat per fer un pastís de maduixes", i no treurà pas el llit que barra el pas a qualsevol persona que intenta entrar al gueto. Més aviat hi apilarà alguna cosa al damunt, un munt de llibretes plenes de paraules que fracassen en l'intent d'organitzar-se i formar frases amb sentit. I s'ajupirà al davant del llit empenyent-lo contra la porta, més enfadada que mai perquè un filet de llum l'enlluerna des d'algun lloc que no pot veure. I quan ja no pugui estar més enfadada, començarà a tremolar i es taparà les orelles perquè vol ser com una fada de la nit i ser ben sorda, però no fa més que sentir crits darrere la porta, crits desesperats d'algú que la demana i la necessita. Però ella tanca els ulls ben fort, es tapa les orelles i, sense deixar de tremolar al seu gueto, s'adormirà poc a poc.

Gina no sap esperar

2008-11-24T14:07:00.000-08:00

Gina és una tempesta. Remolins, vents, llampecs, trons i aigua, sí, molta molta aigua que cau sobre mullat.

Gina viu a un poble molt petit, tan petit que quasi no és poble. Viu a un antic molí paperer que era del besavi del seu pare. Tan sols utilitzen el que havia estat la vivenda dels amos de la fàbrica. La resta està a punt de caure. Ara, d'aquell molí paperer tan sols en queden les parets i quatre màquines antigues, inservibles, que restaran allà fins que el terra ja no les agunati més i ho esfondrin tot. I de tota la fortuna de la família tan sols en queda el record, guardat en algun racó oblidat, tancat amb pany i clau.

Gina no sap on és el seu pare. Sempre diu "El meu pare és al País del Nord, al país del fred i del gel i del vent que s'ho enduu tot". Alguna vegada l'ha pogut intuir darrere una paret de gel. Podria esperar que es desfés, però Gina no sap esperar. Comença a donar cops per trencar aquesta barrera que els separa, però quan ho aconsegueix, a l'altra banda ja no hi ha ningú. Gina no sap esperar.

Gina és com les onades del mar, que de vegades et porten i de vegades se t'emporten.